Ser pares: Una experiència Vital

La preconcepció

No hi a dubte que res transforma tant les nostres vides com quan esdevenim pares o mares. Hi ha poques coses tan fonamentals i irreversibles com la de portar un fill al món. Prefereixo l’expressió de portar, a la de “tenir” un fill, perquè podem tenir un cotxe, una casa, un negoci... però a un fill, el portem, l’acompanyem, l’estimem però no el posseïm. Ser pares i mares conscients comporta una opció d’amor i de compromís incondicional, una cosa així com donar la mà quan faci falta i deixar-la anar quan ell et demani de caminar tot sol, i això dura tota la vida. Una etapa tan important en la vida de les persones bé val una estona de reflexió. A la primera part d’aquesta etapa l’anomenem PRECONCEPCIÓ.

El primer que cal plantejar és si realment es vol concebre en aquest moment. Si les motivacions són reals, si el desig de maternitat o paternitat és de la parella o és un fruit de la pressa de l’entorn (els avis, les amistats) o per l’edat. A vegades, el fonament de quedar-se “embarassats” no és estrictament per les ganes de ser pares, sinó perquè sembla que és el que ja toca o per no quedar-se despenjats de la colla (quan ja tothom té fills), per posar alguns exemples.

Ser gestat per una mare que t’ha pensat i acaronat abans que existissis, acompanyada d’una parella o d’un entorn que la recolza, és un privilegi que haurien de poder tenir tots els fills i les filles. També els segons fills i els que poden venir després tenen dret a ser desitjats. Sens dubte, aquesta és la situació ideal per iniciar una gestació i repercutirà en benefici de la salut tan física com psíquica de la mare i del nadó.

Aquest temps d’anar a la recerca de l’embaràs pot ser una època molt dolça per a la parella. Perquè sigui així, és important no impacientar-se si l’embaràs no es produeix de seguida. L’ansietat provoca tensió i dificulta la concepció. La durada d’aquesta etapa no és igual per a tothom, cal no posar-se nerviós. Segons els especialistes, fins al cap d’un any no cal consultar per detectar un possible problema a no ser que us sentiu molt preocupats o que l’edat de la futura mare contribueixi a la pressa.

També és un bon moment per a revisar els vostres hàbits: pensar si la vostra alimentació es millorable i deixar l’alcohol, el tabac, la cafeïna. És bo que sigui una cosa compartida, perquè si fumeu tots dos i tan sols ho deixa la futura mare, ella continua en contacte amb el tabac, com a fumadora passiva i li serà molt més difícil de no recaure. La majoria de persones es plantegen aquests canvis un cop ja hi ha embaràs però és precisament quan l’embrió es més petit quan uns hàbits nocius el poden perjudicar més. La placenta es forma durant les primeres setmanes: durant aquest temps, l’alcohol passa fàcilment, travessant els teixits, fins a l’embrió. Pot ser nociu per un ésser tan petit.

També cal tenir cura si la futura mare pren alguna medicació i cal informar al metge de la intenció de quedar-se embarassada. D’aquesta manera es podrà, si cal, canviar-la o suprimir-la. La medicina natural, l’homeopatia o l’acupuntura poden ser una gran ajuda a l’hora de trobar una alternativa a una medicació tant si és continuada com per problemes puntuals.

L’etapa de la preconcepció és un bon moment per a parlar de com s’imagina el que serà ser pares, de les pors, les il•lusions, els dubtes i també és moment detectar si hi ha sentiments d’ambivalència: dies en què es té claríssim que es vol engendrar un fill i d’altres que la sola idea,fa por. Cal fer-hi atenció per anar-vos quedant tranquils i en contacte amb la vostra part més instintiva; des d’allà sabreu si de debò és el vostre moment de concebre.

Si es així, serà un moment genial per a gaudir de la sexualitat, les trobades tenen el valor afegit de cridar al futur fill o filla i això les dota d’una tendresa i d’una màgia especial.
Aquí comença un viatge apassionant, intens i ple d’ocasions per créixer!

Àngels Torras.
Educadora prenatal. Terapeuta Morfoanalista