L’alletament: un dret

“El seu cos, menut i tebi bategava entre els meus braços mentre el meu ventre n’enyorava la presència. I va ser llavors, quan els seus ulls, extraordinàriament vius, van cercar els meus i s’hi van quedar... una sensació indescriptible va sacsejar el meu cos i en aquell moment vaig saber-me, Mare!
Ara tots els dubtes i pors eren tan sols un llunyà miratge de la ment, ara el meu cos s’oferia amorós i espontani al seu, que se m’ arraulia tot buscant-me el pit, que va trobar de seguida, sense deixar de mirar-me als ulls. I així, alhora, vam iniciar la lactància i la nostra relació a l’altra banda del ventre”.

Tot infant i tota dona tenen dret a viure una relació així. Quan la mare se sent segura i viu el fet d’alletar de manera positiva, la lactància flueix. És trist que massa sovint sentim a dir que moltes mares no han pogut lactar els seus nadons. Darrere dels problemes de moltes mares sovint hi ha una manca d’informació, de suport, d’experiència i de coneixements tècnics. Per aconseguir superar-ho, cal restablir la cultura de la lactància materna a partir d’una formació-informació vivencial. Moltes de les dones que actualment són mares van néixer a l’època de l’anomenat “baby boom”, que va ser un temps on la lactància estava en franc retrocés. Aquestes mares van ser nadons que van mamar molt poc o gens, ja que en aquella època el biberó era el màxim exponent de la “modernitat”. De manera anecdòtica cal apuntar que segurament el joc simbòlic (per imitació) d’aquestes nenes era el de donar el biberó a les seves nines. Sabem com aquestes vivències infantils condicionen l’adult que esdevindrem.
En el nostre treball diari ens trobem àvies que molt sovint ens comenten unes lactàncies que no van prosperar ja que les pautes que els hi havien aconsellat eren les adequades per a l’alimentació amb biberó, amb uns horaris rígids, impedint així l’autoregulació. Quan un bebè necessita més quantitat de llet l’obté mamant més sovint, així va regulant la producció de llet de la seva mare per fer front a les seves necessitats de creixement. Aquest, entre d’altres, era un dels motius pel quals les mares es quedaven, tan aviat, “sense” llet.

L’UNICEF i l’OMS reconeixen el dret dels infants a ser alimentats correctament, això vol dir que “ tots els infants del món i totes les mares tenen dret a ser alletats i alletar”, això comporta molts avantatges per a la salut psicofísica de la mare i del nadó. Des d’aquests estaments es recomana un alletament exclusiu fins als sis mesos del nadó i continuar amb la lactància fins als dos anys de vida juntament amb altres aliments.
A la pregunta que ens fan algunes mares de fins quan poden alletar el seu infant, la resposta és fins que ella i l’infant vulguin.

L’alletament és un procés fisiològic normal, conseqüència natural del part. L’ ésser humà és un mamífer, per tant totes les mares són capaces de donar de mamar als seus infants . No hi ha d’haver cap prejudici que ho impedeixi, ja que tots els pits, independentment de la seva mida, forma o color del mugró, produeixen llet després del part, assegurant una alimentació sana, equilibrada i protectora per al seu nadó.

La producció de la llet de la mare es relaciona directament amb la succió del pit. Com més mama l’infant, més estimula els centres nerviosos situats al mugró i a l’aurèola i més llet produeix la mare. En el mecanisme de la producció de la llet són bàsicament dues les hormones responsables: la prolactina, que s’ocupa de la producció, i l’oxitocina, responsable de la sortida de la llet a l’exterior, té una gran importància en el part i fomenta el vincle entre la mare i el nadó.

Parlem dels avantatges de la lactància materna:
La llet materna brinda al nadó tots els elements nutritius que necessita durant aproximadament els sis primers mesos i conté la proporció idònia de proteïnes, greixos, sucres, minerals i vitamines per al desenvolupament del nadó, cosa que la ciència encara no ha pogut imitar.
La llet materna s’adapta a les necessitats digestives del bebè, i la seva composició evoluciona a partir de les necessitats de l’infant. El calostre és la llet que es produeix els primers dies, excepcionalment digerible i amb un alt contingut de proteïnes, vitamines i minerals, a més de contenir una altíssima concentració d’anticossos que ens protegeixen de malalties, perquè s’encarreguen de destruir els gèrmens potencialment nocius. Cap altra substància no pot ser tan beneficiosa, i molt especialment per als prematurs, que necessiten un escut extra que reforci les seves defenses. El calostre té un efecte laxant que ajuda a l’expulsió de les primeres caques, el meconi, cosa que disminueix el risc de patir icterícia i també afavoreix la maduració de la pell i les mucoses, fet que impedeix que puguin passar substàncies nocives (cap altra llet farà això per al nadó). Després vindrà la llet de transició, de composició intermèdia, i la llet definitiva, que es mantindrà durant tota la lactància. El fet de perllongar l’alletament matern farà a la persona més resistent immunològicament.
La llet materna és més fàcil i ràpida de digerir, el temps d’evacuació gàstrica de la llet materna és d’una hora i mitja, mentre que el de les fórmules adaptades basades en la llet de vaca és de tres hores.
La llet materna sempre és a la temperatura òptima, i amb la no manipulació de biberons i tetines evitem possibles contaminacions. També permet una absorció millor de les vitamines i minerals, ja que són integrats a l’organisme del nadó d’una forma completa, cosa que no succeeix quan ingereix altres aliments o bé si li donem preparats sintètics .
A part d’una llarga llista de beneficis per al nadó i la mare, l’alletament té efectes positius per a tota la vida. I, sabent tot això, quin millor aliment podem oferir als nostres fills? Us animem a emprendre aquesta aventura i us desitgem una feliç lactància!

Àngels Torras , Marta Bosch
mares, doules, assessores en lactància materna