LA CRIANÇA
Un fet íntim i social

Ja som una família: mare, pare, bebè! De cop i volta, passem a tenir l’enorme i meravellosa responsabilitat de cuidar d’una vida novella, la del nostre infant (utilitzaré la paraula infant o bebè per referir-me a ambdós sexes).

Després del part, que pot haver estat lent i bonic o llarg i dur, amb patiment o no, podem posar molts adjectius i tots aquests poden repercutir en l’ambient de criança posterior, doncs no és el mateix haver viscut un part feliç que haver patit un part. Ara però, el bebè és aquí i ens necessita de totes, totes.

Al nou-nat humà se’l pot considerar un fetus extra-uterí que continua totalment dependent de la mare. L’infant fa simbiosi amb la mare o l’adult que té cura d’ell o ella, fa fusió amb l’altre. De fet, els humans som els animals més desvalguts després de néixer i necessitem que tinguin cura de nosaltres molt temps després del naixement.

Des del primer moment, és important el contacte amb el bebè pell a pell. És el primer llenguatge que afavoreix el desenvolupament orgànic, psicològic i motriu del nadó, tot repercutint favorablement en el desenvolupament intel·lectual. Tota estimulació cutània en forma de carícies, abraçades, massatges, anar a coll, és beneficiós per a l’infant i molt enriquidor per a nosaltres.

La implicació en la criança del pare com a protagonista de primera és primordial pel vincle que s’estableixi familiarment. Ara, mare i bebè, necessiten estar acompanyats i protegits. És evident que la naturalesa ha dotat la dona amb unes qualitats que s’adapten perfectament a les necessitats de criança dels nadons. Només hem de contemplar un infant ben format que s’ha gestat dins el ventre de la mare durant nou mesos fins esdevenir el bebè present. Tota una meravella! (És una bona reflexió a fer quan una dona no es creu capaç d’alletar el seu bebè).

Per al nadò, la boca amb l’instint de succió és l’eina que posseeix per connectar-se al món, per explorar i buscar contacte. L’alletament matern hi afegeix encara més beneficis d’immunització, prevenció de malalties i benestar psicològic a l’infant i a la nova mare. L’estat hormonal de la mare reforça la necessitat de tenir cura del bebè i aquest es reconforta emocionalment, establint així el vincle tan necessari per esdevenir una persona sana a tots nivells.

Nodrir un infant no és només alletar-lo, és ser-hi. L’infant és com una esponja que es va amaran de tot allò que respira, de tot allò que viu. El bebè no raona, sent. És l’emoció de cada vivència que ens anirà constituint l’adult que esdevindrem. Aquí la mare hi té un paper clau. El seu benestar físic i emocional són claus per criar un infant sa i feliç.
Arribat aquest punt ,vull parlar de l’empatia, aquesta capacitat que tenim de ficar-nos a la pell de l’altre i saber-ne les necessitats i desitjos. Aquesta capacitat els infants la tenen de bon començament, doncs són uns detectors d’emocions i sobretot bons coneixedors de la mare (hi han passat nou mesos!). És important que aquesta mare se senti escoltada, acompanyada i capaç. Això li dóna confiança i la capacita per criar feliçment al seu bebè.

Al llarg de les nostres vides, passem per moltes i diferents experiències que cadascú processa i afronta de diferent manera, depenent de les vivències que porta acumulades al llarg de la vida. Centrant-nos en l’experiència de la criança, la primera vegada que un home i una dona s’afronta a aquest fet, no té cap experiència pròpia conscient al respecte, però hi ha la pròpia vivència com a infant que va ser i tindrà molta importància a l’hora de criar els propis fills. Quin pare moltes vegades no s’ha vist reproduint conductes dels seus propis progenitors? L’herència és molta i variada. Cal ser crítics constructius i quedar-nos amb allò que ens fa créixer humanament i ser valents per canviar allò que ens empobreix.
Fer salut social comença per la família, acompanyant, escoltant i assessorant si cal, en tots els dubtes i entrebancs que puguin anar sorgint durant la criança. Vivim en una societat en què el foment de l’individualisme, la disminució del nucli familiar i el ritme de vida frenètic no permet en molts casos que la criança sigui tranquil·la, alegre i feliç, coses tant bàsiques per esdevenir un adult sa i complet. Cada família s’organitza de la millor manera que pot en el dia a dia, però és trist veure que en algunes famílies la criança dels infants pugui arribar a crear un estat de patiment i d’estrès, quan hauria de ser una font d’alegria i benestar. La societat és responsable de l’infant que esdevindrà adult. El fet de tenir cura amb empatia els uns dels altres n’és la clau.

Des d’aquí vull destjar-vos una FELIÇ CRIANÇA.

Marta Bosch Codina
Mare/ Doula/ Acompanyament en el post part i la criança