El part és vostre!

Durant tota la gestació, quan algú li pregunta a la futura mare quan “acaba” o el que és el mateix, per quan espera al seu fill, ella sol donar una data. És la data que el tocòleg li ha repetit a cada consulta durant la gestació, “la data prevista de part”. Totes les parelles saben que aquesta data no és exacta però en una cultura en que tenim un control sobre tantes coses, costa no agafar-se aquesta data com el final de l’embaràs. A partir d’aquest moment, les parelles a vegades s’impacienten i cal recordar que no tots els nadons necessiten el mateix temps per a la seva maduració i que a vegades, sobretot en dones que tenen els cicles irregulars aquesta data pot ser més errònia. El protocol de visites al tocòleg s’intensifica durant aquest període per comprovar que tot estigui bé, per tant, la tranquil•litat i la confiança són les millors aliades per als últims dies de la gestació.

En les sessions de preparació al part i en les visites al tocòleg, els futurs pares s’han informat de les diverses maneres en les quals es pot presentar el part i quin és el moment idoni per marxar cap a l’hospital, si s’ha escollit tenir el fill a casa serà el personal especialitzat el que s’hi desplaçarà en el moment que calgui.

És molt important entendre que el part és un esdeveniment natural pel qual tota dona sol estar capacitada i que durant aquest procés és ajudada per una allau d’hormones que vénen de les estructures més antigues i profundes del seu cervell, les mateixes que compartim amb la resta de mamífers. Aquestes hormones que faciliten el treball de part i el naixement poden ser inhibides per la part mental i racional on emmagatzemem les pors i recels.

Una necessitat bàsica per a la dona que es troba en el seu treball de part (estona en què les contraccions ajuden a la mare a dilatar i al fill a baixar dins de l’úter fins a col-locar-se per a la fase de l’expulsió, sortida a l’exterior) és la de sentir-se segura.

L’ajudarà el fet que les persones que l’atenen en aquesta fase estiguin tranquil-les, que la tractin amb tendresa i respecte i li proporcionin un ambient íntim i seré. També és important que no la distreguin amb preguntes i amb un excés de manipulacions perquè això estimula el seu Neocòrtex i l’allunya de la part més instintiva.

Moltes dones expliquen que les contraccions se’ls van aturar en el moment d’entrar a l’hospital. El canvi de situació va fer que deixessin de segregar les hormones necessàries per a la seva dilatació. Després, un cop ja instal•lades i restablerta la confiança, el treball de part va continuar; si les varen enviar a casa, les contraccions van tornar a aparèixer de seguida així que es varen tranquil•litzar.

La parella pot contribuir a la seguretat de la mare si es pot mantenir en una actitud serena i tranquil-la, no oblidem que la por també es contagia.

Una de les hormones més importants durant el part és l’oxitocina; té un paper molt important durant les contraccions perquè és la responsable de que siguin eficaces i també intervé en l’expulsió de la placenta i es manté molt alta després del part dons té un paper molt important en la instal•lació del vincle amb el bebè. És definida com l’hormona de l’amor, influeix en el comportament de la mare i desenvolupa el seu instint matern. L’oxitocina és present en totes les manifestacions de la sexualitat i també en la lactància, que juntament amb la prolactina, fa que els vincles entre la mare i el bebè s’estrenyin dia rere dia.
Cal saber que l’oxitocina sintètica que es posa a la mare per tal d’induir o d’accelerar el part no té el mateix efecte i això inhibeix la secreció de la pròpia hormona, per tant és important evitar aquestes pràctiques sempre que sigui possible.

En l’ actualitat moltes dones opten per l’anestèsia peridural per tal de no sentir la molèstia de les contraccions en la segona meitat del part. Val la pena fer un bon treball de part sense aquesta anestèsia per tal de facilitar el descens del nadó ja que la dona ha de restar estirada des de que se li posa l’anestèsia fins el moment del part i aquesta posició no és favorable per al nadó i els muscles que utilitza per ajudar al seu bebè en el trajecte de sortida perden tonicitat. Posar l’anestèsia un cop la mare ha dilatat al voltant dels 5 cm. minimitza el risc de cesària o de part instrumentalitzat.

Les contraccions poden ser viscudes de manera molt diferent d’una dona a una altre. Com més serena i interioritzada està la futura mare, més fàcil i suportable resulta aquest treball. Moltes dones, en el seu segon part, senten les contraccions molt més suaus i suportables, la gran diferència és la seva tranquil•litat i l’absència de por. Associar contracció a dolor predisposa a la futura mare a viure la sensació dolorosa. És preferible associar-la a intensitat i aquesta pot ser viscuda de moltes maneres: el bebè necessita unes contraccions intenses per a poder néixer i la mare necessita poder-s’hi lliurar i col-laborar amb confiança i sense por.

Les dones que opten per a fer un part natural veuen recompensat el seu esforç per la intensitat del benestar que experimenten al néixer el seu fill, les hormones en són les responsables. El fet de no portar anestèsia res no ha interferit en el seu sistema fisiològic i tot és a punt per a vincular-se amb el seu fill, si l’entorn continua sent amable i no interfereix i pertorba massa, l’arribada al món d’aquest nou ésser segurament haurà estat un èxit.

A vegades però, tot i la bona predisposició i preparació de la parella, alguna cosa no va com s’esperava i el naixement acaba sent per cesària. És molt important que el pare estigui ben disponible per acollir el seu fill, potser la mare necessitarà estar una estona en observació. Sovint no se li permet tenir el bebè amb ella com seria desitjable, llavors la presència del pare és clau per al menut que ha nascut d’una manera diferent. El nadó que hi veu, que hi sent i reconeix la veu del pare i que necessita el contacte humà més que cap altra cosa està molt millor amb el pare que li dóna escalfor i consol que en un llitet tot sol i així que sigui possible se’l retorna a la mare que el necessita tant com el bebè a ella.

Sigui quin sigui el tipus de part que heu imaginat i que estigueu preparant disposeu-vos a passar un dels moments més intensos de la vostra vida. No deixeu sol al bebè en cap moment, sobretot si heu optat per un part amb anestèsia, en un part natural és impossible distreure’s del que està passant. La presència i el contacte psíquic amb ell és molt important i en cas d’un part per cesària l’actitud serena i conscient de la mare l’ajuda moltíssim. no us faci vergonya donar-li la benvingudai expressar els vostres sentiments, per al vostre bebè serà la millor manera d’entrar al món!
A vegades a una dona que està a punt de parir se li desitja una “hora ben curta”
Des d’aquí us desitjo unes hores MOLT FELICES!!

Aquí teniu unes pàgines web, molt útils
www.elpartoesnuestro.es Anestèsia epidural. Riscos i consells per a la seva utilització
www.pangea.org/pdn és la pàgina de la plataforma pels drets del naixement. Aquí trobareu molta informació útil i les recomanacions de la OMS en relació al part.

Àngels Torras.
Educadora prenatal. Terapeuta Morfoanalista